Canigóaf Jacint Verdaguer i Santaló

Un poema èpic que ens trasllada al segle XI, al temps de la reconquesta. En aquesta època convulsa en la que els cristians lluitaven contra els musulmans, la història ens presenta a Gentil, el fill del Compte Tallaferro. Ha sigut armat com a cavaller per l'església del Canigó i ja està llest per unir-se als exèrcits cristians. Però tot canvia quan coneix a Flordeneu, la reina de les fades. Una història que entrellaça els passatges més dolços del món de les fades amb el terror més absolut de la guerra.
Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.