pel mateix Verdaguer, és un conjunt de poesies que mostren les preocupacions del poeta pels temes socials com la pobresa, l'orfenesa o les persones desemparades i la seva manera d'ajudar, a través de la caritat, l'espiritualitat i la bondat. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.