apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves. El descregut inspector de raça negra Feliu Oyono, juntament amb l'enigmàtica companya, l'agent Amalia Vigarany, seran els encarregats d'intentar descobrir el culpable dels fets. Una narració corrosiva i un retrat sòrdid de la societat valenciana, combinat amb una magistral dosi d'ironia chandleriana, que resulta -ara més que mai- del tot imprescindible per per pder sobreviure i entendre el món que ens envolta. Encara que nascut Madrid, va créixer a la localitat valenciana de Xàtiva. Va estudiar Filologia catalana i, com a periodista, ha treballat per a diferents mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana com El País o Diari Levante. Com a autor, ha publicat la novel·la Si no ho desembre rebente, per la qual que va guanyar la setena edició de l' premi de narrativa «Vila de la Lloseta», (Mallorca). En 2008 va guanyar el premi Andròmina de narrativa amb els neosn de Sodoma, un dels més importants guardons literaris en llengua catalana de la Comunitat Valenciana i en 2011 va resultar guanyador de l' premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia amb la novel·la Vides desafinades. Amb El meu nom no és Irina, la seva obra més reconeguda, ha guanyat el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians, tots dos a 2014.1 que per cert li encanta menjar-se un bon entrepà de mortadel·la amb olives olioses en el seu suc.