de la seva adopció i un emotiu viatge de contrast entre els dos mons i les dues cultures presents a la seva vida. És un viatge de descobriment d’una nova cultura, la de les seves arrels i els seus primers records, però també un viatge de descobriment interior ple de temors, dubtes i inquietuds. Qui eren els seus pares? Per què la van abandonar? Com és aquell país del que ha sentit a parlar tant i del que va marxar de petita, del qual no recorda la llengua, ni pràcticament res?
És una història amena i emotiva que no només ens porta al món interior d’una persona adoptada, sinó també a un món d’agraïment per la generositat i l’amor rebuts tant a l’orfenat amb les monges com per part de la família adoptiva. Se sent afortunada d’haver pogut créixer en un entorn on el fet de donar està molt per sobre del de tenir. Per això està disposada a oferir, a donar, i ho fa a través d’una ONG. Va a un camp de treball a l’Índia per conèixer la realitat més dura del país: una realitat ambigua i contrastant, de colors, mites i llegendes, però també de molta pobresa. L’acompanyem en el seu viatge?

Asha Miró va néixer a Nasik (Índia) el 1967 i viu a Barcelona des del 1974, després de ser adoptada per una família catalana. El 2003 va publicar el seu primer llibre, "La filla del Ganges", un relat autobiogràfic sobre la cerca dels orígens que es va convertir en un autèntic "best seller". Li va seguir "Les dues cares de la lluna" (2004), una continuació de l'anterior escrita després del retrobament amb la seva germana biològica. El 2007 va donar a llum "Rastres de sàndal", la seva primera obra de ficció, portada a la gran pantalla el 2014 i guardonada amb diferents premis nacionals i internacionals. Ha escrit obres d’èxit que fins i tot han estat adaptades a la gran pantalla i cal dir que les seves novel·les autobiogràfiques han estat traduïdes a nombrosos idiomes.