Llegenda de Montserrataf Jacint Verdaguer i Santaló

La Llegenda de Montserrat és un poema èpic que narra la llegenda de fra Joan Garí i de com va néixer la diòcesi de monges a Montserrat. La història segueix un anacoreta, Joan Garí, que vivia a una cova de Montserrat de forma austera. El diable, gelós per la seva santedat, va decidir temptar-lo per arruïnar la seva fe. La poesia èpica que parla de la bondat i la culpa.
Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.